_edited.jpg)
Testimoni 1
Entrevista a Aziz Matrouch, 32 anys, Barcelona, Educador social, fill de mare marroquina 14/10/2022
Quina ha estat la teva experiència amb la nacionalitat?
Jo no tinc nacionalitat, no tinc experiència amb la nacionalitat.
Vaig néixer aquí i l’administració pública no va fer la seva feina, no em va fer el NIE, tot i que jo vaig estar tutelat en centres de menors durant 12 anys. Per això la meva tutela la tenia la Generalitat, i, per tant, se suposava que s’havien d’encarregar de tramitar-me els papers, perquè només estant dos anys en un centre de menors ja tens dret a optar a la nacionalitat. Però com que les institucions no ho van fer em vaig quedar sense.
Després no la vaig tramitar durant anys perquè em canviava molt de lloc, no tenia un padró fix, i després perquè et demanaven ingressos, i jo amb divuit anys no en tenia prou. Més tard per qüestions polítiques no ho vaig voler fer. I ara amb 32 anys em trobo que vull opositar, i, per tant, necessito la nacionalitat, i també perquè el passaport verd (del Marroc), no em permet viatjar com vull. Clar, jo tinc la nacionalitat del Marroc quan només hi vaig anar
algun estiu de petit.
Què ha suposat i com t’ha fet sentir haver crescut i seguir vivint sense la nacionalitat espanyola?
El racisme, tingui o no DNI el seguiré vivint. Però per exemple a nivell del dia a dia, jo sempre he estat força polititzat i el no poder votar, no em suposa una gran desil·lusió, però el no poder fer-ho sí que em molesta. Per exemple quan era més jove per anar a una discoteca els de seguretat no sabien que era un NIE i havia d’estar uns bons 10 min per a explicar-li jo abans de poder entrar, i situacions similars en molts altres llocs on es desconeix que és el NIE. I en l’àmbit laboral no puc entrar a treballar en justícia juvenil que és el que vull, perquè encara que m’agafin, quan els hi dic que tinc el NIE em diuen que els truqui quan tingui el DNI. Un altre exemple quan estava a la facultat vaig entrar a un grup d’investigació, però per no tenir el DNI no ens donaven la subvenció i, per tant, em vaig quedar fora del projecte. I això en el de dia a dia, perquè a mi a escala identitària no m’importa.
Com està sent el procés per a aconseguir la nacionalitat?
És dur obtenir tota la documentació que et demanen, crec que s’haurien de suavitzar els requisits perquè és molt difícil demanar-la, i també que te la concedeixin. Hi ha gent que porta esperant anys i anys, i els tràmits no avancen.
Què suposaria per a tu assolir la nacionalitat?
El primer que faria seria viatjar allà on volgués. I tenir la llibertat de poder fer el mateix que fan els altres, en l’àmbit legal. Pago els impostos igual que la resta, i, per tant, no tenir els mateixos drets que els altres i que se’m privi de la llibertat de fer o optar a allò que vull és molest. I també si en algun moment volgués ser un càrrec públic doncs tenir l’oportunitat de fer-ho.
Creus que el principi de Ius sanguini és injust?
Sí, és racista i en conseqüència injusta. Evidencia la hipocresia de l’Europa Colonial. Per exemple durant el confinament es necessitava personal i es va regularitzar la situació de moltes persones, perquè els interessava. Llavors, ja va bé que els fills d’immigrants sense la nacionalitat es trobin en la situació que estan, i si en algun moment el paradigma canvia i interessa econòmicament que més gent tingui el DNI doncs no tinc cap dubte que es regularitzarà aquesta situació.
Creus que s'hauria de donar la nacionalitat a tothom que la sol·licités? En cas afirmatiu, quins límits posaries tu?
Sí. Encara que no sé ben bé com. Quina seria la solució? Crec que si es volgués modificar la legislació en matèria d’immigració s’haurien de canviar les polítiques econòmiques que hi ha respecte a tercers països i deixar que la gent es guanyi la vida al seu propi país. La majoria de gent no emigra per gust sinó per qüestions econòmiques. A més els requisits per a aconseguir la nacionalitat són impossibles de complir per a la majoria de gent.
T’agradaria que canviés l’actual protocol d’obtenció de la nacionalitat espanyola?
Sí. Posaria els mateixos límits que es posen a les polítiques econòmiques: si els diners es poden moure les persones també. Si els diners es restringeixen, llavors ja en parlem.
Com a educador social, veus casos similars al teu, com es tracten aquests casos per part de les institucions?
Les institucions no ho saben, quan jo els hi dic que he nascut aquí no s’ho creuen. Jo li dic la innocència blanca: no coneixen el món racista en el qual viuen i es sorprenen quan es troben amb aquestes situacions. Ignoren les seves pròpies lleis. Primer ve la sorpresa i després la pena on diuen: ai pobrets!
Jo treballo amb molt menors i no se’ls fa la nacionalitat, sobretot als categoritzats com a MENA, és una directriu que no se’ls hi tramiti la documentació, i és molt difícil fer-ho perquè posen molts impediments jurídics.
Creus que a aquesta problemàtica li falta visibilitat?
Si, molta. Jo vaig estar a la campanya vot per a tothom, que reivindicava el dret a vot que va molt lligat a la residència. I la gent no ho sabia, fins i tot la gent d’esquerres més polititzada desconeixien totalment que les persones extracomunitàries no podem votar en cap mena d’eleccions.
Valores positivament la iniciativa per modificar l’article 17 del Cc?
Si, la trobo una iniciativa molt encertada, i com a proposta la trobo de conya. Però hauríeu de veure quina és l’alternativa. El problema és que si els països europeus espolien els recursos d'altres països, doncs la gent amb origen en aquell país s’ha de buscar la vida, evidentment. I per això crec que la modificació de la llei ha d’anar lligada de modificacions polítiques i econòmiques. I així la gent deixaria d’haver de venir per necessitat i podria venir de
vacances.