Experta 3

Entrevista a Najat Driouech Ben Moussa, 41 anys, Masnou, diputada del Parlament de Catalunya d’Esquerra Republicana i secretaria de la Comissió d’Estudi sobre el Racisme Institucional i Estructural, 14/11/2022

Com definiries el concepte de nacionalitat?

Per a mi és… En veritat mai he pensat que significa la nacionalitat per a mi. Però penso que no deixa de ser una part burocràtica i administrativa, perquè al final tu et sents d’on ets. Llavors, la nacionalitat jo crec que és aquell document que, t’agradi o no, a una part de la societat li dona uns drets i privilegis que a altres no. Moltes vegades, quants tenim una nacionalitat d’un lloc d’on no ens sentim? Per exemple els que tenim la doble nacionalitat, jo tinc la marroquina i espanyola, i doncs no ets d’un lloc ni d’un altre. Però si hagués de definir-ho diria que no és un altre concepte que per una part de la població va acompanyat d’uns drets i privilegis i, per una altra part, no, l’altra part poden ser els teus veïns i veïnes, i se’ls pot privar de drets com pot ser el dret a vot.

Quin paper creus que juga la nacionalitat en la formació de la identitat d’una persona?

Jo no sé si realment juga un paper important donat que, al final quan construeixes la teva identitat, sobretot en l’adolescència, aquesta la formes a partir d’allò que tu ets, on vius i on et relaciones, i també considero que la cultura té un paper important en la construcció identitària. També jo em puc sentir molt identificada amb els meus veïns i veïnes i que d’alguna manera això contribueixi en part al que soc jo.
Personalment, per a mi són crucials els meus primers nou anys de vida al Marroc, els quals han contribuït en gran manera a la meva construcció identitària. I no té res a veure jo crec la nacionalitat com a document físic sinó més com aspecte social, cultural i educatiu. Que al final acaba conformant el que tu ets.
Però sí que és cert que també és rellevant i que dona sentit al vostre projecte i és el fet de no tenir la nacionalitat espanyola i la limitació que suposa, especialment quant a drets. Jo recordo a l’època universitària que tenia companyes que no podien optar a les beques d’estudis perquè tenien el NIE. Moltes vegades en clau de drets, el fet de no tenir la nacionalitat pot contribuir o pot tenir un efecte directe en la teva identitat.

Per a ser diputada del parlament requeries la nacionalitat espanyola? Com ha estat el teu procés personal amb la nacionalitat?

És dur obtenir tota la documentació que et demanen, crec que s’haurien de suavitzar els requisits perquè és molt difícil demanar-la, i també que te la coJo vaig tenir la sort que com que el meu pare feia vint anys que vivia aquí ell, va sol·licitar la nacionalitat i en donar-li vaig poder jo, ja amb divuit anys, sol·licitar-la i obtenir-la, igual quen la meva mare i els meus germans. Jo vaig viure amb el meu pare tot el procés tan complex de gestió tan confusa, però per sort en haver-ho fet ell nosaltres ho vam tenir més fàcil.ncedeixin. Hi ha gent que porta esperant anys i anys, i els tràmits no avancen.

Per part de les institucions, es debat si les lleis tenen un caràcter racista? I en cas afirmatiu, de quina manera es treballa per a canviar-ho?

No hi ha encara prou consciència, estem anys llum que això passi. El que s’ha aconseguit en termes d’igualtat: que hi hagi aquesta mirada que vigili i revisi que les iniciatives legislatives, sobretot lleis, que tinguin també aquesta mirada de gènere. En el cas del racisme no estem encara aquest nivell. Per això el biaix racista el pots trobar, sí que és cert que per exemple, amb la llei on vaig ser la ponent redactora, la llei de tracte i no discriminació, doncs ja intenta una mica corregir aquesta mancança. Però considero que no és suficient i que això ha d’anar més enllà.
La llei on s’està treballant ara, la futura llei antiracista de Catalunya, hauria d’incorporar aquests elements, però aquesta legislatura no arribarem a aprovar-la, i la següent jo ho veurem. En un període de tanta inestabilitat passa que moltes vegades no poden prosperar moltes d’aquestes iniciatives que són transformadores i d’esquerres, i que intenten donar solució a una part de la societat que se sent discriminada, però que malauradament hi ha una
majoria que no ho veu. Llavors nosaltres intentarem corregir-ho i posar-ho damunt la taula amb les conclusions de la Comissió de Racisme Institucional i Estructural. Com? Doncs fent conclusions, i probablement una d’aquestes serà la necessitat de la incorporació d’aquesta mirada.

A més a més, un dels temes en els quals jo treballo i ara ja tinc redactat i presentaré en la presentació d’esmenes, és que tots els informes que es puguin fer en clau d’educació, puguin incorporar com a perspectiva d’anàlisis el concepte racista. Perquè no existeix, i una cosa que no existeix no la pots avaluar. I tu i jo sabem, per què ho hem patit en primera persona que pels nostres noms i pel nostre aspecte físic hem sigut víctimes del sistema i l’estructura, quants comentaris racistes ens han fet les professores i els professors? Quanta mirada paternalista i infantiloide que ens feia sentir que no tenim capacitats. Mira a mi em van dir que no calia que fes la selectivitat, i ara tinc dues carreres, un màster i un doctorat. Així que això s’ha de corregir tant en formació com en introduir perspectiva. Si una cosa no la pots avaluar i no parles d’ella, no em serveixen conceptes eufemístics, no em serveix que es parli d’assetjament si és un assetjament racista. Perquè al final quan eliminem els conceptes el que acabem fent és blanquejar, i quan es fa no se’n parla i no acaba sent important. És el mateix que passa amb la segregació escolar si jo hagués de fer una anàlisi on passa? Al Masnou no en tenim, però i Mataró, Terrassa, etc. Quan el barri és segregat, evidentment que existeix la segregació escolar. Aleshores que algú m’expliqui que això no és un biaix racista.

Ens queden moltes coses per treballar i les hem de treballar bé, és molt complicat aconseguir fer canvis, però es pot fer. Primer s’han de canviar les mateixes organitzacions polítiques perquè si elles no s’ho creuen evidentment mai s’arribarà a posar tot damunt la taula. Personalment, tinc molts reptes i crec que en algun me'n sortiré. En molts no, però posaré la llavor perquè altres com vosaltres ho recolliu i continueu lluitant.

Nosaltres estem fent un treball l'objectiu del qual és exposar la problemàtica que pateixen les persones que nascudes a Espanya, però essent fills d'immigrants, no poden accedir a la nacionalitat. Per tant, volem reformar totalment l'article 17 del Cc. Es pot fer a través d'una proposta per iniciativa popular?

Sí, és racista i en conseqüència injusta. Evidencia la hipocresia de l’Europa Colonial. Per exemple durant el confinament es necessitava personal i es va regularitzar la situació de moltes persones, perquè els interessava. Llavors, ja va bé que els fills d’immigrants sense la nacionalitat Jo crec que si, si hi ha una voluntat i una conscienciació es podria fer. Tot i que tinc els meus dubtes, respecte com està ara el Parlament espanyol tenint en compte la pujada de l’extrema dreta, alhora que una dreta que competeix amb aquesta i s’hauria de veure quina posició adoptaria.
I aquesta proposta doncs ens ajudaria a tots a normalitzar i a no continuar discriminant als nens i nenes perquè al final és una discriminació en clau d’infància. Jo com a porta veu d’Infància considero que és una de les garanties de drets que haurien de tenir els infants. Per exemple aquest matí he assistit a unes jornades d’UNICEF i m’he quedat amb la següent frase: els infants no tenen culpa d’on neixen. I en definitiva és això, si tu neixes aquí, i a més a més els teus pares ja fa anys que viuen aquí, és absurd com se'ls exclou i se'ls hi diu que per molt que hagin nascut aquí, altres es reserven el dret a decidir si son espanyol o no.
Per això en clau de discriminació i garantia dels drets dels infants, podria ser una gran iniciativa legislativa popular. Tot i que la meva experiència també em diu que la societat no està prou sensibilitzada amb aquests temes i els hi queda com a lluny, donat que no és un tema que els afecti en primera persona i no ho pateixen ni ho partiran. Crec que aquesta manca de conscienciació col·lectiva com a societat fa que moltes vegades, una oportunitat tan important com és la iniciativa legislativa popular, no es faci servir gaire, jo crec que per manca de sensibilització i coneixement. Per exemple, nosaltres ens hem adherit a la campanya #RegularizacionYa i hem signat i hem fet una campanya potent per a la recollida de firmes, i t'adones que és molt difícil i que no hi ha aquesta consciència general. És un tema molt rellevant que també afecta la vulneració dels drets de les persones i en definitiva afecta
veïns i veïnes.

Crec que el vostre treball és un tema del qual hauríem de parlar aprofitant espais. I presentar-ho i dir hem observat això, jo em comprometo a portar-ho al Congrés si fa falta, i crec que és un tema del qual podem estirar molt. I posar-ho damunt la taula seria molt necessari i interessant.

Suposem que l'article arribés al Parlament perquè hem obtingut les signatures necessàries. Quin seria el pas següent?

Crec que s'hauria de portar al Congrés i no al Parlament, nosaltres aquí podríem fer una moció amb la qual el Parlament li demani a la Generalitat que insti al Govern espanyol a aprovar aquesta modificació. Això es podria fer, ara bé s’hauria de veure amb quin suport comptem, a mi em tindríeu, als Comuns també, Junts potser, i la CUP evidentment, i ja faríem una majoria. També el que ens interessaria seria que la pogués aprovar el Partit socialista perquè al final és qui mana actualment.

Podria el Parlament modificar el contingut de l'article que es presenta per iniciativa popular, encara que afecti únicament a la forma i no al fons?

Hi ha un element que moltes vegades la gent no sap i és que una vegada entra en tràmit el redactat que es registra, o tens una majoria que ho signa, t’ho recolza i es compromet amb aquesta. O si no la tens i necessites el suport d’altres grups a vegades et veus forçat a aprovar-la acceptant alguna esmena que pugui alterar o modificar el text. Però si tu d'entrada la registres com a una proposta on ja comptes amb una majoria, en principi els altres ja poden proposar el que vulguin que tu ja parteixes que l’aprovaràs.

Creus que a aquesta problemàtica li falta visibilitat? I valores positivament la iniciativa per modificar l’article 17 del Cc?

Sí, com tots els temes que tenen a veure amb les discriminacions. Sobretot discriminacions per motiu d’origen, o racistes, tenen zero visibilitats. I és clar que la valoro positivament i crec que pot tenir recorregut. Jo em poso a disposició perquè tingui recorregut fins allà on pugui arribar, i jo crec que amb els meus companys en podem parlar i a veure què aconseguim. És un tema important, així que si voleu un cop hàgiu entregat el treball fem una reunió al Parlament, intento que vingui algun company de Madrid i ho parlem. I fins on arribem, si ho assolim genial, i si no, doncs amb el soroll almenys aconseguirem generar consciència.