Experta 1

Entrevista a Marta Oliver Aguero, Barcelona, Advocada i fundadora de Nacionalidades 18/10/2022

Com definiries el concepte de nacionalitat?

A nivell social doncs pertinença a un país. I d’acord amb la llei també pertinença a un rei, en cas que el país en tingui, i a les normes i societat d’aquest.

Com va sorgir el projecte Nacionalidades com funciona?

Jo soc advocada, vaig estudiar dret i vaig treballar en despatxos en l’àmbit privat, però sempre m’havia cridat més l’àmbit social. Llavors vaig començar a treballar a entitats socials a Barcelona i al final vam decidir muntar un projecte particular però amb visió social. El nom Nacionalidades va sorgir d’intentar fusionar l’àmbit privat del dret amb un visó més social dels processos d’estrangeria.

Quin és el vostre objectiu en utilitzar les xarxes socials com eina per al projecte?

Considerem que és una font molt propera per als usuaris i clients d’aquesta matèria, nosaltres intentem crear continguts que els ajudin, donat que per exemple hi ha molta gent que no disposa dels mitjans econòmics com per a pagar un advocat per a poder realitzar els tràmits dels quals si disposéssim de la informació necessària, ells mateixos ho poden fer. Llavors és una manera d’apropar-los al dret, als seus drets per tal que els coneguin i els puguin exercir. I alhora crear un vincle entre ells i nosaltres per si posteriorment ens volen contractar com a advocats.

Quin és el procés que hauria de seguir una persona nascuda aquí filla de pares immigrants per tal d’aconseguir la nacionalitat espanyola?

Hi ha la falsa creença que si un menor neix aquí, automàticament adquireix la nacionalitat, per exemple hi ha molts casos de dones que migren en pasteres quan estan embarassades donat que les han mentit dient que si el seu fill naixia a Espanya seria espanyol, i no és així. Aquí s’aplica el Ius sanguini i, per tant, en néixer aquí adquireixes automàticament la nacionalitat dels teus pares. Però accedint al permís de residència, que n’hi ha de diversos tipus segons la situació personal, a l’any d’haver nascut aquí doncs ja es poden començar a realitzar els tràmits de sol·licitud de la nacionalitat.
Però és clar, són tràmits on s’ha de presentar molta documentació i a més la sol·licitud ha de ser aprovada que no és gens fàcil. Com a excepcions hi ha determinats països com Colòmbia que no reconeixen com a nacionals seus els nascuts fora del territori, en aquests casos per a evitar que el menor es quedi apàtrida doncs que Espanya li dona la nacionalitat, però són casos molt concrets. Així doncs, el tràmit general seria un any de residència legal i llavors sol·licitar la nacionalitat.

Com funciona el procés d'empadronament a Espanya i per a què és necessari?

L’empadronament aquí a Espanya és un dret per sobre la situació administrativa de la persona, tota persona sigui estrangera de forma regular o irregular té dret a empadronar-se allà on està vivint. Això és perquè al padró ha de constar les persones reals que viuen en la localitat i, per tant, ha de poder reflectir aspectes com la proporció de persones migrades de cada localitat.
Sí que és veritat que a la pràctica hi ha algunes localitats que es neguen a empadronar a persones en situació irregular, no es poden negar perquè és un dret per sobre de la situació administrativa. A més és la porta d’entrada a molts drets com l’escolarització, l’assistència sanitària, o fins i tot hi ha consolat que requereixen demostrar l’empadronament per a renovar la documentació, i, per tant, en negar-se poden deixar a les persones fins i tot
indocumentades.
Per a poder obtenir la residència també se't demana acreditar que has estat tres anys a Espanya en situació irregular i que tens un contracte de feina, i això s’aconsegueix acreditar amb l’històric del padró. En resum: és un dret bàsic que és un simple tràmit administratiu que reflecteix les persones que viuen en les localitats, però que per a les persones migrades suposa la porta d’entrada per a la regularització de la seva situació.

Amb els diferents tipus de NIE quines dificultats troben les persones amb residència per a realitzar els processos legals?

Per a obtenir la nacionalitat la principal diferència és el teu país d’origen.
En el cas de l’Estat espanyol per exemple, per a les persones iberoamericanes o de Guinea equatorial amb els que tenim convenis donat a la història que tenim al darrere, doncs amb només dos anys de residència ja poden optar a la nacionalitat, mentre que a la resta de països es demanen deu anys, hi ha molta diferència.
També hi ha situacions en els que s’apliquen terminis reduïts com si t’has casat amb un espanyol o si has nascut aquí, i es prima el vincle amb els espanyols. Encara que si ets parella de fet no es conta, encara ens hem de modernitzar una mica.
I sobretot depèn de la teva porta d’entrada, si el teu permís és per ser parella d'espanyol és senzill, però si has vingut en pastera i has estat anys sense papers buscant algú que et faci un contracte, doncs ja has estat mínim tres anys de residència il·legal. Després has d’estar 10 anys més per a la nacionalitat i els tres anteriors no conten. És un procés molt complicat.

T’agradaria que canviés l’actual protocol d’obtenció de la nacionalitat espanyola? Creus que s'hauria de donar la nacionalitat a tothom que la sol·licités? En cas
afirmatiu, quins límits posaries tu?

Jo crec que sí que hauria de canviar el procés donat que, per exemple per acreditar la integració a Espanya, es demanen exàmens de cultura que realment no demostren de cap manera la integració d’una persona i és simplement un negoci per a treure diners. Considero que és millor que el sistema que teníem abans, que era molt arbitrari i consistia en el registre civil fer una entrevista i es depenia del criteri de la persona que generava un tracte desigual. També canviari la manera en la qual està enfocada econòmicament, donat que es fan pagar els exàmens que són un total d'aproximadament 500 euros. I que s’han de fer telemàtics, hi ha molta gent que no te les capacitats ni coneixements tecnològics i en conseqüència ha d’anar a pagar un advocat. Crec que no és una demostració de res sinó un negoci.
A més reduiria el termini dels deu anys perquè el considero excessiu quan altres països de la UE en demanen menys. També la manera en què s’ha de sol·licitar i sobretot, no sé de quina manera ho encararia, però si que ho faria un tràmit menys monetari i més una matèria d’aspecte social.

Creus que el principi de Ius sanguini és injust?

No, no crec que sigui injust. Perquè si tu neixes al teu país adquiriràs la nacionalitat dels teus pares. Si que crec que, si els teus pares fa 20 anys que viuen aquí i tenen fills, potser ells no van poder fer els tràmits, però que els fills hagin de tornar a passar tots els tràmits com a estrangers, quan realment no tenen cap vincle amb el país d’origen, doncs crec que s’hauria de modificar. Llavors no crec que sigui injust, però crec que s’hauria de matisar i hauria
d’evolucionar donat que estem en un món cada vegada més globalitzat.

Nosaltres estem fent un treball on l'objectiu del qual és exposar la problemàtica que pateixen les persones que nascudes a Espanya, però essent fills d'immigrants, no poden accedir a la nacionalitat. Per tant, volem reformar totalment l'article 17 del Cc. Es pot fer a través d'una proposta per iniciativa popular?

Jo entenc que si, si reuniu les firmes necessàries. És com la proposta actual de #ReguarizaciónYa, donat que no és constitució sinó codi civil doncs entenc que si.